Se non fai parte di questo Gruppo, unisciti a loro e aiutali con 1€ al mese
Se sei già in questo gruppo, accedi al tuo account Teaming:
Hoy es el Día Mundial de los Animales, y la idea de celebrar este día es para recordarnos que, pese a que el ser humano es la especie más evolucionada del planeta, esto no quita de derechos ni protección al resto de animales, esto nos otorga ciertos derechos, pero también obligaciones hacia los animales.
También agradecer a todas aquellas personas que se involucran y luchan por un mundo mejor para ellos, sea cual sea la lucha y la motivación que tengan. Gracias a los voluntarios de ADALL, y es que sabemos que no siempre es fácil conciliar la vida privada, obligaciones laborales, personales, etc con el voluntariado, sin embargo, encuentran y sacan tiempo de debajo de las piedras.
Gracias por la labor de luchar por un mundo mejor, por no sucumbir a las críticas, a la indiferencia y a la presión social, por no mirar a otro lado y es que esto no es solo un hobbie, una motivación, es un llamado, es un camino que dura toda la vida, y que especial resulta coincidir con personas con las que compartir ideales.
“Lo importante no es la cuestión teórica de si la vida tiene sentido, sino la pregunta práctica sobre qué sentido queremos darle a la vida” – Margit Spira.
#DíaMundialDeLosAnimales.
En aquesta publicació us volem explicar els darrers casos que hem gestionat des de l’associació. Volem presentar-vos a cadascú dels protagonistes i explicar-vos la historia que hi hagut darrera, perquè conegueu d’aquesta manera una de les tasques que fem.
Darrerament hem pogut rescatar i solucionar el problema de quatre gats. Estem molt orgullosos i satisfets de la bona feina feta en col·laboració amb la Regidoria de Benestar Animal de Sant Andreu de Llavaneres, i és que, quan aconseguim canviar la sort d’animals que sense la nostra intervenció haguessin tingut un futur bastant incert, per no dir un altre cosa, és quan l’esforç cobra sentit.
El fet de gestionar les colònies felines no implica només donar de menjar i capturar per esterilitzar als seus membres, si no que també s’ha d’ intentar tenir controlats a aquells gats que la conformen, per poder fer seguiment versus a problemes mèdics o necessitats que puguin tenir. Això no és fàcil, perquè no sempre venen en els horaris que a tu et va bé anar a posar menjar, però en la mesura de lo possible s’intenta coincidir per anar creant vincle. És una meravella quan arribes el primer dia a una colònia, et miren espantats i fugen davant de qualsevol petit moviment. I com poc a poc et van coneixent i es mostren més confiats, i fins i tot s’apropen moltíssim. I és que al contrari del que pensa molta gent, els gats son éssers sociables que creen vincles forts entre els membres de la mateixa colònia i com no, amb els alimentadors / cuidadors o amb la seva familia humana, en el cas dels adoptats.
El primer cas el protagonitza la Nala. Aquesta gata domèstica la vàrem trobar en molt males condicions abandonada a la seva sort. És una gata domèstica enormement carinyosa, que contínuament reclama atencions. Malauradament el fet d’haver estat abandonada a la seva sort al carrer li ha passat factura amb seqüeles que haurà d’arrossegar sempre, però per sort tindrà una segona oportunitat. Hem aconseguit una casa d’acollida de llarga durada on segur que tindrà una vida molt diferent de la que estava vivint. A dia d’avui, segueix ingressada però en poc temps esperem que la donin d’alta. Comparant l’abans i el després de les fotografies, el canvi és increïble.
El segon gatet es diu Orelletes i és aquest precisament el problema que ha tingut. Aquest gat de colònia ja estava en el punt de mira de la seva alimentadora des de feia un temps, i es que veiem que no estava bé, que hi havia quelcom en les seves orelles que no estava correcte, però al no poder-nos apropar massa era molt complicat medicar-lo. Així la voluntària es va anar guanyant la seva confiança dia rere dia, fins que finalment el vàrem poder atrapar. Per desgràcia, el veterinari li ha hagut d’amputar part de les orelles, però segur que a partir d’ara la seva qualitat de vida millorarà exponencialment.
Després està el Dentetes, una pantera molt poruga que ens tenia desesperades perquè ja no volia menjar. L’ Anna, la persona que s’encarrega de la seva colònia ho havia provat tot, llaunes, tandes de medicació, custodiar-lo per garantir que mengés alguna cosa, però sempre als pocs dies tornava a estar igual. Ara després de l’extracció d’algunes de les peces, menja amb una alegria que no havíem vist fins ara, i a tant sols 24 hores de la seva intervenció.
Finalment, l’últim gatet de colònia però molt predisposat a rebre efecte, va ser atacat per un altre gat domèstic que ronda la seva zona. Per quan ens vàrem donar compte, la ferida tenia molt mala pinta i és que sembla que s’estava començant a gangrenar. Actualment està ingressat per poder-li fer les cures que requereix perquè la ferida que li han fet és greu.
Aquí aprofitem per recordar a totes aquelles persones que deixen sortir al seu gat a l’aventura, perquè “després sempre torna”, que tot i que creuen que estan fent el millor per la seva felicitat, d’altre manera no ho farien. Inconscientment estan sometent al seu gat a un risc innecessari, risc de contagi de malalties com immunodeficiència o leucèmia, com ha estat el cas del nostre primer actor, atacs d’altres animals com gossos o gats, com el quart cas, i una llarga llista... així que si us plau, demanem compromís i responsabilitat individual perquè al final acaben pagant sempre els mateixos.
Si t’agradaria col·laborar amb ADALL per petita que sigui la teva ajuda, no deixis de contactar-nos i t’explicarem, i si no pots, també pots col·laborar fent-te soci o teamer per tant sols 1 € al mes. Ajuda’ns a seguir ajudant com estem fent fins ara.
Una abraçada forta ...i seguim amb la nostra lluita per seguir salvant vides!
¡Hola a tod@s!
Queremos darte las gracias desde ADALL por la ayuda que nos brindas mes a mes. Aunque 1€ al mes puede parecer poco de manera individual, a nivel colectivo es una gran ayuda que nos permite mejorar la calidad de vida de nuestros callejeros. Gracias por tu generosidad.
Este mes con tu ayuda, hemos podido costear las pipetas para desparasitar a todos aquellos gatos que hemos capturado y esterilizado siguiendo el método CER. Además, con los ingresos que mes a mes vamos recaudando, hemos podido pagar el pienso especial para una madre embarazada que rescatamos y las visitas médicas que ha necesitado.
También nos has ayudado a seguir adelante con nuestro proyecto “ofrecer un refugio”, aunque de momento sea a pequeña escala, a algunas de las colonias que tenemos en el municipio, y es que estamos gatificando colonias para que sus miembros estén más protegidos.
Muchas gracias por apoyarnos y por permitirnos seguir adelante con esta labor, gracias a tu compromiso está siendo posible mejorar la calidad de vida de estos gatos.
“Las grandes oportunidades para ayudar a los demás raras veces vienen, pero las pequeñas nos rodean todos los días “Sally Koch.
Hola a tothom
L’Osher en adopció. Gat mascle d’uns 3-4 anys, molt afable i carinyós.
Us expliquem la seva historia per posar-vos una mica en context. Aquest gat extremadament carinyós va aparèixer en una de les colònies de la nit al dia. Després de rebre l’avís per part de la voluntària alimentadora de la colònia, vam anar a veure’l i vam tenir clar que l’havíem de treure del carrer, principalment perquè era un cas evident d’abandonament donada la naturalesa d’aquest gat, molt dolç i afable amb les persones, i per l’altre, perquè els altres companys de la colònia no li permetien menjar ni apropar-se al menjar.
Aprofitem per recordar que els gats són animals molt territorials i molt reticents acceptar nous membres a la colònia, i aquesta és una de les causes per les que abandonar a un gat domèstic (o qualsevol gat al cap i a la fi) en una colònia es abocar-lo a la seva mort, o si més no, a un futur bastant incert i poc encoratjador.
Aquella mateixa nit que va sortir del carrer, vam aconseguir una casa d’acollida amb possible adopció amb una família encantadora amb nens petits, semblava que les coses estaven agafant un bon rumb, i malgrat que aquesta família es va mostrar molt predisposada en fer tot el necessari per a la seva adaptació, no vam tenir sort, ja que dos dels membres són extremadament al·lèrgics als gats, així que amb molta pena, vam haver d’anar a recollir l’Osher al matí següent.
Ara el tenim en una casa d’acollida d’una voluntària, però el temps d’acollida se li acaba i necessitem trobar-li una família adoptiva que sàpiga valorar el seu caràcter extraordinari i donar-li aquesta oportunitat.
La noia que el té d’acollida ens diu, transcric literalment: “És un gat molt bo, busca carícies i contacte amb les persones. Fins i tot a vegades plora si no li fas cas. Amb altres gats, un cop s’acostuma a l’espai es relaciona amb ells i molt bé. Tema finestres, balcó, han d’estar protegides perquè és un gat molt curiós i si pogués sortiria a l’exterior. Si la família que l’adoptés té opció de tenir balcó protegit, seria ideal i segur que seria súper feliç. A casa nostra ja està adaptat i és un tros de pa, sempre ens vol al costat i dorm amb nosaltres, també té molta relació amb els meus dos gats i súper bé!. Ronroneja molt i de seguida es posa panxa amunt perquè l’acaricií perquè li encanten, és un gat que es fa estimar”
Vols ser tu la seva família i canviar la seva sort? Si no pots, ens ajudes compartint? <3
Vinga!! Que està esperant a la millor família!!
Bones festes de part de tots els voluntaris d’ADALL.
Aquests dies hem trobat aquest text de la psicòloga Mirta Medici que ens agradaria compartir:
"No et desitjo un any meravellós on tot sigui bo. Et desitjo que t'animis a mirar-te, i que t'estimis com ets. Que tinguis prou amor propi per lluitar per moltes batalles, i la humilitat per saber que hi ha batalles impossibles de guanyar per les quals no val la pena lluitar. Et desitjo que puguis acceptar que hi ha realitats que són immodificables, i que n'hi ha d'altres, que si et mous del lloc de la queixa, pots canviar. Que no et permetis els no puc i que reconeguis els no vull.
Et desitjo que escoltis la teva veritat, i que la diguis, amb plena consciència que només és la teva veritat, no la de l'altre. Que t'exposis a allò que tems, perquè és l'única manera de vèncer la por. Que aprenguis a tolerar les taques negres de l'altre, perquè tu també tens les teves, i això anul·la la possibilitat de reclam. Que no et condemnis per equivocar-te; no ets totpoderós. Que creixis, fins on i quan vulguis. No et desitjo que aquest any et porti felicitat. Et desitjo que aconsegueixis ser feliç, sigui quina sigui la realitat que et toqui viure"
BON NADAL I FELIÇ ANY NOU! ens veiem al 2024 amb més ganes i força..
Gràcies per la vostra col.laboració perquè cada granet de sorra suma... <3
**********************
Felices fiestas de parte de todos los voluntarios de ADALL.
Estos días hemos leído un texto de la psicóloga Mirta Medici que nos gustaría mucho compartir:
‘No te deseo un año maravilloso donde todo sea bueno. Te deseo que te animes a mirarte, y que te ames como eres. Que tengas el suficiente amor propio para pelear muchas batallas, y la humildad para saber que hay batallas imposibles de ganar por las que no vale la pena luchar. Te deseo que puedas aceptar que hay realidades que son inmodificables, y que hay otras, que si te mueves del lugar de la queja, puedes cambiar. Que no te permitas los «no puedo» y que reconozcas los «no quiero».
Te deseo que escuches tu verdad, y que la digas, con plena conciencia de que es sólo tu verdad, no la del otro. Que te expongas a lo que temes, porque es la única manera de vencer el miedo. Que aprendas a tolerar las «manchas negras» del otro, porque tú también tienes las tuyas, y eso anula la posibilidad de reclamo. Que no te condenes por equivocarte; no eres todopoderoso. Que crezcas, hasta donde y cuando quieras. No te deseo que este año te traiga felicidad.
Te deseo que logres ser feliz, sea cual sea la realidad que te toque vivir.’
¡FELIZ NAVIDAD Y PRÓSPERO AÑO NUEVO! Nos vemos en el 2024 con más ganas y fuerza..
Gracias por vuestra ayuda porque cada granito de arena suma... <3
Aquest dijous 31 d'agost vam tancar el mes amb un dia molt productiu per l'ADAL.
Hem aconseguit treure del carrer a un bebè que van abandonar, sí: ABANDONAR, a la colònia de la Riera/Capità General amb tan sols 1 mes de vida.
Tot i que no ha estat gens fàcil d'agafar perquè estava en una colònia de difícil accés, les nostres voluntàries ho han aconseguit!
Necessitem la teva ajuda per trobar-li una família. Ens ajudes a buscar una família ben maca i disposada a rebre quilos de carantoines d'aquest petit tros de carbó tant amorós?
Posa’t en contacte amb l’ADALL al telèfon: 675 798 313
Des d'ADALL estem fent esforços per fer del nostre poble, Sant Andreu de Llavaneres, un lloc amigable i respectuós amb els éssers vius. Els nostres voluntaris i voluntàries col·laboren de manera incansable per aconseguir controlar la reproducció de les colònies, que els animals del poble siguin atesos quan es posin malalts i alimentar-los diària i degudament. Malgrat el nostre esforç, no ho podem aconseguir sense la teva AJUDA.
Aprofitem també per recordar que abandonar a un animal és un delicte registrat al Codi Penal (ho podeu veure aquí: https://www.boe.es/eli/es/lo/2015/03/30/1), amb multes que poden anar des dels 450€ fins als 4.320€.
¿Sobre cuántos gatos hay ahora mismo? ¿Os llega para pienso con lo que os da el Ayuntamiento?
Questo forum è riservato solo ai teamer e ai teaming manager di questo gruppo.
Per commentare: