Teaming - 1€/month micro donations

La gestió de l’aigua i els camps de golf.

En aquests moments Catalunya compta amb un total de 78 camps de golf i instal·lacions anàlogues (segons dades de l'IDESCAT, 2022). D'aquests, 38 són camps de golf ordinaris amb 18 forats, i 42 són instal·lacions tipus Pitch & Putt, Par Tres i Rústics. Encara que cada instal·lació té el seu propi disseny, els camps de golf ocupen una superfície que varia entre 30 i 100 hectàrees, de les quals, aproximadament entre un 60% i un 80% de la seva superfície ha de ser regada per mantenir l’herba en l’estat desitjat.

L'aigua que es consumeix en els camps de golf i les seves instal·lacions anàlogues té diversos usos. Principalment, s'utilitza per regar la gespa dels camps de joc, destinant una quantitat menor als espais d'oficines i vestidors. En alguns casos, com al camp de golf de Caldes de Malavella, s'ha d'afegir un consum d'aigua per a les piscines, hotels i xalets adjacents.

Segons dades l’Agència Catalana de l'Aigua (ACA, 2010), els camps de golf situats a les conques internes de Catalunya tenen un consum de 7,3 hectòmetres cúbics d’aigua a l’any. D’aquesta quantitat, el 63% prové de les basses d’emmagatzematge, que es nodreixen d’aigua regenerada procedent de depuradores públiques o privades. El 30% prové de fonts pròpies, i el 7% restant és aigua de xarxa. Això equival a un consum d’aigua d’uns 7.300 milions de litres, que per fer-nos una idea de la magnitud, aquesta quantitat seria la necessària per omplir 2.920 piscines olímpiques o proveir el consum d’aigua d’una població comparable a la de Caldes de Malavella durant quinze anys.

Aquestes xifres avancen alguns dels dilemes plantejats pel consum d’aigua en els camps de golf i posen de manifest la vital importància de regular aquest ús, que és purament recreatiu i limitat a un sector molt minoritari de la societat. Un altre aspecte en conflicte és l’impacte dels tractaments necessaris per al manteniment de la gespa, com ara l’ús de plaguicides i fertilitzants, que poden afectar negativament la qualitat de les aigües subterrànies. A la llista de greuges, s’ha d’afegir la pèrdua d’aigua per evaporació i evapotranspiració, especialment durant els períodes de màximes temperatures, coincidint amb un augment de la demanada d’aigua per al reg, establint-se així una espiral de consum que va en detriment de la sostenibilitat ambiental, una qüestió que ens urgeix abordar com a societat.

En aquest context, Camiral Golf & Wellness, antic PGA de Catalunya, inclou dos camps de golf, l'Stadium Course (inaugurat el 1999) i el Tour Course, després de l'ampliació del 2005. A més, disposa de dos hotels, uns 400 habitatges de luxe, entre xalets i apartaments, més una sèrie de construccions i serveis relacionats.

En l’actualitat, consta que els dos camps de golf existents es reguen principalment amb aigua regenerada, procedent de la depuradora de Caldes de Malavella i de l’estació regeneradora d'aigües privada de la mateixa urbanització. Només un 2% prové de l'aprofitament de pluvials. Aquest fet, comporta la conseqüent reducció del cabal d’aigua que circula per la riera Santa Maria, la qual alimenta l’espai protegit dels Estanys de Sils i finalment, la conca de la Tordera, una de les conques internes de Catalunya més sobreexplotades. En èpoques de sequera, com les dels darrers dos anys el fet és molt preocupant.

En el context actual, d’on pretenen treure l’aigua per mantenir aquest macrocomplex sense afectar el territori immediat?

Celebrem la postura de la Generalitat envers el projecte especulatiu de la Ryder Cup 2031 Barcelona - Costa Brava.

L’Associació de Naturalistes de Girona, Plataforma Caldenca, Unió de Pagesos i els partits polítics caldencs d’ERC, Som Caldes i En Comú Podem han manifestat en reiterades ocasions davant l’ajuntament i el poble l’oposició a que la celebració de la Ryder Cup 2031 impliqui l’ampliació de les actuals instal·lacions i un complex urbanístic de super luxe.

S'ha fet pública l’oposició de la Generalitat al «projecte especulatiu» (dit e boca pels propis portaveus del Govern) associat a la celebració de la Ryder Cup 2031 a Caldes de Malavella. Des de les entitats i partits signants d’aquest comunicat celebrem i compartim aquest posicionament. Des que vam saber que la celebració de l’esdeveniment requeria per ser rendible de l’ampliació de les instal·lacions actuals del golf (Camiral Golf & Wellness) en un espai catalogat a nivell municipal com d’interès ecològic i agrari, vam mostrar la nostra oposició tant a l’ajuntament, representat per l’alcalde Salvador Balliu, com en diversos actes a Caldes de Malavella i resta de pobles.

Rebutgem diametralment el posicionament de la FOEG i demès actors i promotors turístics envers que el projecte ahir rebutjat públicament fos «100% ecològic i sostenible al emprar aigua reutilitzada». Volem recordar que la destrucció de més de 200 hectàrees de boscos i sòl agrícola protegits pel planejament municipal i la construcció d’un complex turístic amb alts consums d’aigua potable (i no regenerada) són plenament incompatibles amb l’emergència climàtica i les conseqüències planetàries que té el turisme de luxe (més emissions, major consum de recursos per càpita, baixa repercussió i degradació de l’economia local, etc). Cal tenir en compte que aquesta ampliació i desenvolupament urbanístic tindran un impacte significatiu en el territori, amb la transformació d'espais agrícoles en espais de lleure privat i habitatges de luxe. Això pot tenir repercussions sobre els recursos hídrics, la biodiversitat i el paisatge, a més de generar preocupacions locals sobre el creixement del turisme i la sostenibilitat ambiental del projecte.

Tal i com estipula l’Agenda 2023 de les Nacions Unides pel desenvolupament sostenible en el seu objectiu número 11: cal planificar un desenvolupament sostenible i vetllar per la protecció del patrimoni cultural i natural. Objectiu que ha subscrit plenament la Generalitat amb la seva decisió.

No ens oposem a la celebració de la Ryder Cup 2031 si aquesta es fa dintre de les instal·lacions ja existents. El que no tolerem és que per la seva realització s’hagi de destruir i hipotecar el territori. No podem permetre que una competició d'una setmana ens hipotequi de per vida.

L’ANG i la Brigada Activista del Salabret ens reunim amb l’Ajuntament per tractar el problema dels residus al medi natural.

A la ciutat hi ha diversos punts d’abocament continu de residus que acaben als boscos i rius i que les entitats assumeixen la tasca de rentar per evitar afectacions a l’ecosistema i la salut humana.

Quatre tones. És la quantitat de residus que la Brigada Activista del Salabret duu recollides als espais naturals de la ciutat en poc més de mig any. Molts d’aquests residus provenen directament dels carrers de la ciutat, on la gent incívica aboca llaunes, plàstics varis, ampolles de vidre, electrodomèstics, runa, i acaben arribant, directa o indirectament, als ecosistemes fluvials de la ciutat. D’altres vegades, les conseqüències d’aquests abocaments és per la falta de la infraestructura necessària a certs espais de Girona (manca de contenidors, massa petits, no separació entre les aigües residuals i les pluvials, etc). Si a tots aquests factors hi sumem un servei de neteja que no arriba a tots els indrets de la ciutat o que no dona abast per l’infradimensionament del servei, la situació esdevé crònica i aboca a la societat civil a dur a terme una feina que no li correspon.

És dintre aquesta cronificació de la problemàtica, que el passat dimarts 11 de juliol ambdues entitats ens vam reunir amb el nou regidor d’Acció Climàtica, Sergi Cot, per transmetre-li els problemes
derivats d’aquests abocaments i els diferents punts que hem identificat a la ciutat on es produeixen i les solucions que creiem més fàcils d’aplicar per posar-hi remei. Aquests espais són:

Llera dreta del Ter (Devesa), entre el pont de la barca i l’auditori: S’hi acumulen moltes deixalles variades, principalment provinent de l’activitat derivada del mercat (penjadors, roba tarada, plàstics, etc) i de la celebració de les Fires de Sant Narcís (gots de barraques, llaunes, ampolles d’alcohol, etc). Solució: Presència d’agents cívics durant els pics d’activitat i que el servei de neteja faci recollides periòdiques més enllà del mur que fa de mota entre el riu i la Devesa.

Zona Garatge Andreu / IES Vilablareix: No hi ha cap contenidor i molts de camioners depositen les bosses de brossa i ampolles amb orins al carrer. Solució: Dos contenidors a la zona i, pot ser, un WC químic.

Espai comercial entre els Maristes i les Hortes de Santa Eugènia: Els clients dels diferents establiments (McDonalds, Burger King, supermercats) tiren la brossa als pàrquings o bé als voltants de l’Estany de les hortes de Santa Eugènia. Solució: Sancions a aquests establiments per no fer-se càrrec dels residus que generen els seus clients i augment de la quantitat de contenidors de la zona per absorbir les deixalles que sobresurten quan els existents estan plens.

Séquia Monar: Abocament de tot tipus d’andromines i deixalles. Solució: Quan no porti aigua, s’hauria de netejar i dificultar molt més la possibilitat de llançar-hi objectes amb tanques més altes.

Zona de la Nestlé: Mateix problema que en el cas del Garatge Andreu, camioners que tiren allà les ampolles amb orins i les bosses amb deixalles al carrer. Solució: igual que al Garatge Andreu.

Riera dels Bullidors (Fontajau): Abocaments diversos, amb restes que provenen tant del pàrquing de Fontajau com dels carrers més amunt. També abocaments directes de runa, electrodomèstics, vehicles, roba, etc. Solució: Fer-hi neteges periòdiques i campanyes de conscienciació a la població dels barris contigus.

Hortes il·legals de l’Onyar: Abocament de restes vegetals, restes de plantacions de marihuana, materials d’obra, plàstics, envasos de fitosanitaris, etc. Solució: Eliminació de les hortes i recuperació de l’espai com a ecosistema riberenc.

Pàrquing de terra del Parc Científic i Tecnològic: S’hi duen a terme botellots i també s’hi aboquen tota mena de voluminosos i molts plàstics. Aquests poden acabar arribant al riu Onyar. Solució: Col·laboració entre la UdG i l’Ajuntament per posar més contenidors a l’espai i fer-hi neteges periòdiques.

Sobreeixidors del riu Onyar: Quan plou en excés arriben riuades de tovalloletes i altre mena de residus provinents del carrer i de les aigües residuals de la ciutat. Solució: Separació de la xarxa d’aigua pluvial de la xarxa d’aigua residual i instal·lació de xarxes recol·lectores a les sortides dels sobreeixidors que es vagin netejant periòdicament.

L’ANG i l’Escola d’Art d’Olot col·laborem per defensar el territori gironí.

La feina feta ha ajudat als alumnes a conèixer molt millor la tasca de les entitats del territori i contribuir a la protecció dels espais amenaçats.



Cinc alumnes de l’assignatura de disseny gràfic han elaborat diferents composicions d’alguns dels casos de defensa del territori que té l’ANG per difondre la tasca de l’entitat i conscienciar a la població de les agressions actuals al territori gironí. Aquestes composicions han estat emmarcades en el projecte «Defensa del territori» i cada cartell creat s’ha basat en cinc dels casos més importants de l’entitat, tot buscant una representació gràfica que reculli les principals problemàtiques de cadascun.

Els casos tractats són:

- L’ampliació de l’Aeroport de Girona-Costa Brava: AENA preveu ampliar les instal·lacions de l'aeroport de Girona, preveient un escenari màxim de 10M de passatgers. Actualment ni tant sols arriba als 2M i les instal·lacions estan fortament infrautilitzades. Seguir apostant pel transport aeri és un error per la petjada climàtica tant gran que té. A més a més, preveure l'ampliació d'unes instal·lacions que avui dia no assoleixen el potencial d'ús que tenen és directament malversació de
fons públics.

- L’ampliació de la Marina de Port d’Aro: l’ampliació de la marina de Port d’Aro és un projecte que ve d’antic i que ve associat amb la construcció d’habitatges de luxe. El 2021 va tornar a sortir a la llum i es pretenen ampliar les actuals instal·lacions amb més de 200 amarradors i 400 habitatges, en plena zona inundable i desembocadura del riu Ridaura. Fer entrar aigua del mar terra endins incrementarà encara més els problemes de salinització de l'aqüífer que subministra aigua potable a la zona.

- L’ampliació del Golf de Caldes de Malavella: el projecte està vinculat a la celebració de la RyderCup al 2031. La proposta encara no és ferma, però es preveuen ocupar 180 ha de zona classificada d’interès ecològic i una nova urbanització amb 185 xalets de superluxe. Totes aquestes noves instal·lacions necessitaran de grans quantitats d’aigua i, en un context de canvi climàtic, no ens podem permetre malbaratar-la.

- La construcció de la ciutat esportiva del Girona FC a Vilablareix: el FC Girona preveu construir una ciutat esportiva amb 7 camps de futbol en plena plana agrícola de Girona, un espai molt ric agrològicament, però sistemàticament degradat pel creixement de la zona urbana. En aquest cas es planteja aquest projecte en un sòl agrícola d'alt valor, protegit pel planejament municipal i desconnectat de tota la trama urbana. En cap moment s’han avaluat sols ja degradats (polígons industrials/zones urbanitzables) per ubicar-hi les instal·lacions, com ja fan equips de major mida i renom com el Barça o l’Espanyol.

- Les hortes il·legals a la llera del riu Onyar a Girona: darrere el Parc Científic i Tecnològic hi ha un conjunt d’hortes il·legals en plena llera del riu Onyar. Aquestes provoquen diversosproblemes a l’entorn, com són la tala del bosc de ribera, la ocupació d’una àrea natural amb problemes de conservació, l’abocament incontrolat de tota mena de residus, l’extracció d’aigua del riu, etc. En definitiva la degradació de l’hàbitat. Hem denunciat en diverses ocasions la situació tant a l’Ajuntament de Girona com a les diferents administracions competents (ACA, Seprona, etc), però fins a la data d’avui no s’hi ha posat remei.

Esperem com a resultats d’aquesta campanya un major coneixement per part de la població de la tasca de defensa del territori que fa l’ANG de forma altruista i gràcies al suport del socis i sòcies de l’entitat que permeten tenir tècnics especialitzats que estudien i treballen aquests i més casos a tot comarques gironines.

Animem als gironins i gironines a donar suport a aquesta tasca fent-se socis/sòcies de l’entitat, fent un donatiu i sumant-se com a voluntaris/voluntàries.

Hola TEAMERs de l'ANG!
Us informem que hem canviat la causa a la qual destinarem els diners que ens aporteu. El projecte de conservació de les basses de la Vall de Sant Daniel ha aconseguit els fons necessaris per ser autosuficient i complir amb els objectius. És per això que hem decidit destinar les vostres donacions a la tasca més invisibilitzada que desenvolupem, la defensa del territori. Com veureu en la descripció de la nova causa, aquesta es basa en el seguiment diari per part del nostre tècnic de defensa del territori de la multitud de plans i projectes que s'aproven cada dia per part de l'administració. Aquests poden anar des de la construcció d'una variant a un poble, fins la urbanització d'espais naturals o l'aprovació de plans pel desenvolupament d'energies renovables. En totes aquestes situacions, duem a terme un control de les possibles afectacions al medi ambient i fem al·legacions o reunions per disminuir-lo o, directament, anar en contra de l'agressió.

Sense aquesta feina, per exemple, tindriem en construcció una variant a Torroella de Montgrí destrossant pomeres i la llera del riu Ter, la contaminació acústica i ambiental de l'empresa paperera Hinojosa a Sarrià de Ter o la tala impune del la verneda de la riera de Santa Coloma de Farners per les empreses vivieristes de la zona.

És per això, per continuar amb aquesta tasca, que us demanem que continueu i feu arribar aquest projecte de TEAMs als vostres coneguts i familiars. El territori ens necessita a tots!

Dissabte a la formació d'amfibis vàrem poder observar les principals espècies del nostre entorn i conèixer les seves característiques, així com les principals causes que afecten aquest grup de vertebrats, el més amenaçat del planeta!

La segona fotografia! :)

Els voluntaris i voluntàries de l'ANG han començat a revegetar els voltants de la Bassa Vermella a la Vall de Sant Daniel! Aquí teniu un parell de fotografies! :)

Seguim estudiant la biodiversitat de l'entorn de la Bassa Vermella a la Vall de Sant Daniel, un espai amb un alt valor ecosistèmic.
Gràcies a les vostres aportacions hem pogut instal·lar càmeres nocturnes per detectar les espècies presents en aquesta zona, aquí teniu la fotografia d'una geneta (Genetta genetta), un petit mamífer carnívor.