Teaming - 1€/month micro donations

El que us venim a explicar avui no és un conte de Nadal, tot i que perfectament podria ser el guió d’una bona pel·lícula animalista.

Aquest gat negre és en Nefertiti. Gat de colònia que ha viscut tota la seva vida al carrer, calculem uns 7 o 8 anys, a qui darrerament li ha canviat completament la seva sort gràcies a una persona molt especial.

En Nefertiti va aparèixer en una de les colònies del poble, a prop de la Font de la Llorita, ara farà uns 5 anys. Trobat per la voluntària delicat i amb moltes ferides, la Marta ha tingut cura d’ell i l’ha brindat totes les atencions durant tot aquest temps, intentant, en la mesura de lo possible, agreujar les conseqüències de la vida al carrer (que a diferència del que pensen moltes persones, no és la situació ideal per a cap gat). Gràcies Marta per haver-lo cuidat tant bé i preocupar-te tant per ell, i gràcies també Anna, una altra de les voluntàries, per haver-te escapat sempre que has pogut per brindar-li afecte i carícies, heu estat esperança i familia per a ell.

En aquest últim any la vida d’aquest gatot s’havia complicat d’una manera important: intervingut de la boca, d’una greu ferida al coll i s’estava quedant als ossos, ja sense cap interès per alimentar-se i per viure. Per sort, va aparèixer la persona que definitivament l’ha salvat, el seu àngel (com a tot bon conte, sempre hi ha d’haver un heroi / heroïna ) l’Araceli el va veure i no va dubtar en decidir ser la seva madrina; cada setmana li portava llaunetes, amor i esperança, que ell rebia a mans besades. Cada cop, només veure-la, sortia corrents cap a ella donant-li la benvinguda, i així poc a poc va anar canviant la seva actitud, tornant a gaudir de la companyia, menjant i rebent carantoines, en definitiva, va reviure.
El vincle entre el gat i la seva madrina ha estat tant fort que, un dia, la Sra. Araceli ens va sorprendre quan ens va dir “¡Me lo llevo a casa!” i tal qual va ser; no li va importar el color, ni la edat, ni tampoc l’estat de salut que tenia, ella només volia donar-li la llar que mai havia tingut.

Ara en Nefertiti ha canviat el fred del carrers, dormir sota els cotxes per un llit tou i l’escalfor d’una llar, el menyspreu la indiferència o la inacció, per carícies, abraçades i una família de debò, i reproduint paraules textuals de l’Araceli: “sembla que hagi estat esperant sempre aquest moment, no troba res a faltar el carrer i ara nadie me lo podrà sacar, ahora tiene una familia”.

Tant debò aquest desenllaç no es tractes només d’un cas puntual, i poder donar oportunitat a tants altres gats de carrer, que com en Nefertiti viurien molt millor amb una familia. Tant debò també més persones com l’Araceli, bones i altruistes a un altre nivell, gràcies Araceli per ser tant meravellosa.

Atentament,
Equip ADALL